I els vinils?


Un dels maldecaps que tenim a l’estudi és intentar reduir els productes més tòxics. El més fàcil seria poder esborrar dels nostres projectes els vinils, ja que el PVC es considera com a un contaminant important pel medi ambient. Però això no és possible… algunes propietats com la durabilitat, l’elasticitat i la resistència d’aquest material no les aconseguim en altres. A les exposicions, la senyalització i el comerç al detall, per exemple, els materials de vinil tenen un pes més que considerable.

Hi ha alternatives, però es requereix investigació i creativitat per trobar-les i utilitzar-les si estem treballant amb un pressupost limitat.

Investiguem altres suports (tauler D-board de cartó, lones de cotó, materials biodegradables, plàstics reciclats,…) i altres tècniques d’impressió com la injecció de tinta UVI (sense les emissions de COV) per a impressions en pla o impressions en base làtex que són més innòcues.

Però no sempre reuneixen totes les propietats del PVC. La majoria de les opcions, pel que sembla, simplement no són prou bones. Com a dissenyadors volem materials de baix cost, versatilitat per a treballar i fàcilment disponibles en un temps molt curt. Malauradament, aquestes són les condicions que els clients ens obliguen a treballar.

Ens ha sorprès moltíssim, que quan sol·licitem als nostres proveïdors, les propietats i les certificacions dels seus productes abans de contractar, es queden sorpresos, més aviat amb la boca oberta, volent dir… que ens demana? De què m’estan parlant?

Després de molt insistir, entenem que la majoria segueixen amb la inèrcia de comprar amb els criteris de sempre, i que no perdran temps per al canvi. Així que decidim investigar nosaltres. Malgrat que és un món poc proper i gens transparent per a nosaltres, busquem el que hi ha al mercat i contactem directament amb els distribuïdors i marques per poder conèixer millor els productes. Un cop analitzat tot el sistema, creiem que ara, ens hem d’exigir com a mínim que els nostres productes estiguin sota la Norma REACH.

La norma REACH i el PVC

L’objectiu de la norma REACH és garantir un nivell elevat de protecció de la salut i el medi ambient de substàncies químiques, al mateix temps que millora la competitivitat i la innovació. Afecta totes les empreses de producció, importació o comercialització de productes al mercat Europeu.

Dins dels productes tòxics més preocupants són el cadmi i els ftalats, segons REACH, a partir 20 de maig de 2011, prohibeix la presència de cadmi en el PVC en la nova fabricació. També la normativa marca normes per disminuir cadmi del PVC ja fabricat amb els productes per a la construcció. I per últim, han previst una revisió l’any 2017 i tornar analitzar la disminució del cadmi. Amb què correspon als ftalats de moment no estan presents en els materials destinats a les joguines, aliments, segellats, dispositius mèdics i altres aplicacions especials, la resta estan presents tal com regula la normativa.

Aquesta recerca, ens porta a veure que el món dels plàstics coneguts (el nous encara estan per veure), és on s’està fent més controls, més recerca I+D i més moviments i facilitats per a la seva reutilització. Els fabricants estan invertint, actualitzant-se per poder millorar i donar alternatives a la substitució dels elements tòxics. Ells són conscients que estan en el punt de mira de tots.

Ara falta que els proveïdors ens escoltin, valorin que pel mateix preu pot subministrar un producte amb normatives regulades, que col·laborin per a un món millor i al final de tot… que es comprometin!!